Mireia Molina Costa  

projectes:
     Lunario
            Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra)
 aiguaneix        
                cossos d’aigua                                                
     ama ara l’eco nua
Les nostres llunes i els seus retorns
       

Texts i publicacions
    Creació sonora

    











bio

instagram
email


ca    es    en

Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra) 2025
exposició
Curadoria: Helena Laguna Bastante, Biel Llinàs, Mireia Molina Costa
Artistes: Ignasi Ayats, Maria Freire, Miquel García, Néstor García, Teresa Mulet, Julio César Palacio i Julia Spínola
Disseny: Alex Viladrich i Laura Soriano
Producció: Martí Cabanas
Muntatge: Soto Solucions Creatives 

Programa d’Investigació Curatorial, Fundació Joan Brossa i Sala d’Art Jove

[+] text curatorial

Lleixes i mòmies (o traçar una lletra per poder tallar l’ombra) para atenció als racons i les escletxes, als rastres dels sostres, terres i parets de La Seca per copsar la latència d’una biblioteca que mai va arribar a existir. Reformat anteriorment per ser una zona de treball, llibreria i lectura, el que és ara l’Espai La Seca de la Fundació Brossa segueix oferint pistes d’allò que mai no s’hi ha llegit: poemaris, antologies, documents o novel·les absents i totes les mòmies que hi haurien d’aparèixer—així s’anomena a l’objecte, fitxa o testimoni que ocupa el buit que deixa un llibre en retirar-lo d’una prestatgeria. Lleixes i mòmies neix, així, de voler fer ressonar el llenguatge a l’espai expositiu i oferir la seva potencial lectura com a palimpsest: des de gestos pictòrics i coreogràfics, arxius sonors i registres documentals, les peces i activacions de la mostra conjuraran, a l’arquitectura de la sala, els seus possibles relats. 

Al llarg del mes que roman oberta l’exposició, l’espai també acull trobades per col·lectivitzar lectures silencioses i silenciades, compartir rondalles i relacionar-nos des de la citació. 

L’exposició s’activa el 29 d’octubre a les 18 h amb el programa públic Unes balances a la mà, una pedra en escorpí

© 2026 Mireia Molina Costa